Obres de teatre publicades

La meva divertida obra de teatre per a vint-i-cinc alumnes de primària La llegenda de sant Jordi es basa en la llegenda tradicional, però també en la societat actual. Aquesta barreja de saviesa antiga i vida moderna fa que les meves obres facin pensar, riure… i respirar fondo.

— Pizza tres Alícies (No perdem el cap) (teatre per a vint-i-cinc actors) (Cadí, 2012)

 

Una classe plena de trapelles fa una pizza immensa. Ve la mestra i diu que la tallin.Les tres Alícies se l’enduen i cauen pel forat del cau d’un ratolí que hi ha a l’aula, i baixen volant, amb la pizza a tall de paracaigudes, fins al País de les Meravelles, on una mala reina enfurismada sempre diu: “¡Que li tallin el cap!”… ¿Se’n sortiran?… ¿Algú sentirà la seva veu i les ajudarà a no perdre el cap?… Il·lustracions de Núria Feijoó.

 

 

— La llegenda de sant Jordi (teatre per a vint-i-cinc actors) (Cadí, 2009)

 

És molt útil com a divertidíssim llibre de lectura col·lectiva (i individual) i per a representar-lo el grup classe que vulgui; jo recomano a les escoles que en tinguin a la biblioteca un de fons fix i vint-i-cinc per a prestar-los a les aules. Amb aquest llibre s’adquireix moltíssima comprensió lectora i, per tant, la imprescindible entonació que ajuda a treure els sentiments i transformar-los. Es tracta de la mateixa llegenda, però amb profunds i divertits elements argumentals que l’enriqueixen moltíssim.

 

 

 
— “¡Hem inventat el motor d’aigua!” (dins el recull Ens entenem!, Eumo, 2008)

Obra de teatre per a setze actors divertidíssima i molt actual. Hi han nois de famílies i/o cultures una mica (o molt) masclistes que viuen d’una manera especial aquesta obra en què també els homes cuinen i netegen. Així mateix, els encanta la divertida crítica al polític que només busca el profit propi, i alhora la valoració positiva del que és honrat i treballa per a la gent. També els agrada molt el genial clima de misteri que es crea en determinades escenes, i, per fi, la crítica als envejosos que es volen aprofitar del treball dels altres sense esforçar-se gens.

— “Com més serem, més riurem” (com a annex al llibre Poesia a l’escola, Associació de Mestres Rosa Sensat, 2008, 2009)

— Obres de teatre per a vint-i-cinc actors estrenades i difoses, però encara no publicades: “¡Que m’ha tocat la grossa! (¡Pobre despertador!)”, “Merdufais i molestaires”, “El poble de Baix contra el de Dalt”.