Als llibres Contes populars catalans i Contalles i rialles hi ha una bona tria de les nostres rondalles tal com les conto als infants i joves. Aquests contes alhora divertits i sentimentals, i altres d’arreu d’Europa que també explico, m’han ensenyat molt a escriure i a viure.
— Contes populars catalans (Baula, 2004; 2007, 2a edició revisada):
És un llibre molt complet, amb un pròleg especial dedicat a mestres i pares. Conté contes per a totes les edats, sobretot per a grans, i és per això que aquests se’l llegeixen amb tantíssima afició.
I els petits, encisats, els senten explicats o llegits pels adults. Il·lustracions de Roger Olmos.
— Contes populars catalans (Baula, 2004; 2007; 2012, 3a edició revisada i reil·lustrada):
És un llibre molt complet, amb un pròleg especial dedicat a mestres i pares. Conté contes per a totes les edats, sobretot per a grans, i és per això que aquests se’l llegeixen amb tantíssima afició.
I els petits, encisats, els senten explicats o llegits pels adults. Il·lustracions de Ximena Maier.
— Contalles i rialles (Cadí, 2010):
Conté set contalles populars molt divertides i ben amanides amb la meva particular visió tendrament irònica de la vida.
Encara que el text l’he fet de lectura molt fàcil per a petits, hi han certes ironies que, és clar, les entenen més els grans. Però és per a totes les edats. Il·lustracions d’Òscar Sarramia.
— Conte “Ratera, Sant Maurici i els Encantats” (Cavall Fort, 2005, 1033/1034): Divertida llegenda que m’he inventat i que situo a la casa de colònies d’Esterri d’Àneu i entorns.
— Contes “La castanya i l’amic del bosc”, “El sol i el tió”, i “El Carnestoltes al País de Tothom Igual” (annexos al meu llibre Poesia a l’escola, Associació de Mestres Rosa Sensat, 2008): Contes que expliquen l’origen de les tradicions de recordar els nostres morts estimats per la Castanyada, de fer cagar el tió per Nadal, i de celebrar el Carnestoltes al febrer.
— Traducció d’un conte en vers: L’eriçó, d’Asun Balzola. Associació de Mestres Rosa Sensat i Magenta Universal, 2010. Il·lustracions d’Asun Balzola.
Ricard Bonmatí 